Iquitos es troba a la selva oriental del país. És la capital de la regió de Loreto i compta amb uns 420.000 habitants. Se situa a l’interior de la selva amazònica i les úniques vies d’accés són per avió o per via fluvial (de 3 a 6 dies en llanxa fins a la primera ciutat comunicada per via terrestre)

El clima d’Iquitos és càlid i humit, amb una temperatura mínima (nocturna) de 20ºC entre juny i juliol i una màxima de 36ºC els mesos de desembre a març. El nivell mitjà d’humitat és del 84%. Aquest clima propicia l’aparició de diverses malalties tropicals i/o infeccioses. El dengue i la malària es consideren malalties endèmiques. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadistica i Informàtica (INEI), a la selva urbana (com és el cas d’Iquitos) la situació de pobresa arriba a la meitat de la població, el 29,3% és pobre i el 20,6% es troba en situació d’extrema pobresa.

Per a l'elaboració del mapa de la pobresa es van considerar cinc necessitats bàsiques insatisfetes:

• llars en habitatges amb característiques físiques inadequades
• llars en habitatges amb amuntegament
• llars en habitatges sense desguàs de cap tipus
• llars amb almenys un nen de 6 a 12 anys que no assistia a l'escola
• llars amb alta dependència econòmica

En aquestes condicions viuen la majoria de la població d’Iquitos		Això és el “lavabo”, i està enmig del camí

La majoria de les famílies no tenen satisfetes cap de les cinc necessitats bàsiques anteriorment descrites.

Quant als serveis, en el Districte de San Juan no existeixen ni instal•lacions d'aigua potable, ni clavegueram ni hi ha latrines. Les aigües residuals corren lliures pel carrer, en rases obertes.

Com en tot Perú, no hi ha un sistema sanitari universal i gratuït i la gran majoria de la població d’Iquitos no té accés als recursos mèdics i farmacològics.

L'alimentació és clarament deficient ja que no hi ha disponibles, a un preu assequible, productes com verdures i fruites variades. D'altra banda, les condicions higièniques dels aliments són deplorables: productes frescos com carn o peix es venen en desocupades a l'aire lliure, exposats a la calor (amb una temperatura de més de 30ºC) i altres agents contaminants. El plat habitual es compon d'arròs i plàtan.

Com ja s'ha dit, dengue i malària són malalties endèmiques i, en la majoria dels casos, no reben tractament. En ocasions, se subministren medicaments per a aquestes malalties en dones embarassades provocant greus lesions en el fetus. Malalties com meningitis i, fa uns anys, la poliomelitis, són freqüents en la població infantil. Picades de serp o taràntules també són habituals.

Com a conseqüència d'aquestes condicions, a Iquitos es troba una gran població de persones amb diferents tipus de discapacitats, sent els nens el grup més fràgil.

Esther, amb desnutrició severa. No ha pogut ser escolaritzada per falta de recursos econòmics i pel seu estat de salut.

Els problemes més generalitzats de les persones amb discapacitat són:

• Falta d'informació, sensibilització i conscienciació de les famílies i de la societat en general, respecte a la discapacitat.
• Situacions de pobresa i extrema pobresa, en ocasions agreujades o provocades per les despeses que suposa tenir un nen o un adult discapacitat.
• Poc estimulats, amb la qual cosa la discapacitat es fa molt major i ells són més dependents. Aquest problema és especialment greu en els nens amb afectacions lleus que, amb el tractament i estimulació adequats, podrien dur una vida autònoma i relativament normalitzada.
• Sense treball ja que pràcticament ningú contracta a una persona discapacitada, encara que poden realitzar moltes tasques.
• Mancats d'atenció mèdica i farmacològica el que agreuja els símptomes de la seva malaltia i arriben, fins i tot, a la mort (sobretot, nens amb convulsions).

Davant les situacions descrites, CEBE 9 d'octubre, juntament amb l'assessorament i el suport tècnic i econòmic de l'ONG MOSAIC, ha iniciat una sèrie d'intervencions per a millorar el nivell de vida de les persones amb discapacitat, especialment, dels nens.

En Fabio i el seu germà La falta d'informació fa que molts nens amb discapacitat quedin pràcticament reclosos en a casa seva, sense estimulació i freturoses de relacions socials

La ADISJ té clar que això és només un inici, queda molt treball per fer, per a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat del Districte de San Juan:

• Creació i consolidació de l'equip professional de l’ADISJ
  Totes les actuacions s'han realitzat gràcies al treball voluntari i desinteressat de persones discapacitades o pares i mares de nens discapacitats. Per a poder seguir avançant és imprescindible un equip professional estable.
• Local
  L’ADISJ encara no disposa d'un local on poder reunir-se o on treballi l'equip professional. De moment, ens reunim a les cases dels socis. Seria important aconseguir un local on poder treballar i en el qual desenvolupar altres projectes (un CEO, un ciber, tallers, les escoles de pares, etc.).
• Creació d'un CEO per a joves amb discapacitat
  A través de la Municipalidad de San Juan s'està gestionant la donació de 20 computadores. El desig de la ADISJ és organitzar un CEO perquè els joves discapacitats puguin capacitar-se en computació amb l'objectiu de tenir més possibilitats a l'hora d'aconseguir una feina.

  Més endavant, es planteja també crear un ciber, amb preus reduïts per a les persones amb discapacitat. Els beneficis s'invertirien en el manteniment de les computadores i en programes socials per a persones amb discapacitat.

• Més mobilitat gratuïta per a l'escolarització en el CEE o per a rebre rehabilitació
  Amb el projecte de Transport Escolar només podem donar atenció a 16 dels 55 censats. Seria necessari ampliar els mitjans per a mobilitat.
• Serveis d'ajuda mèdica i farmacològica
  És bàsic poder facilitar medicaments gratuïts o semi-gratuïts als nens discapacitats. Especialment, medicacions per a les convulsions, principal motiu de mortalitat en aquesta població.

  També es necessita suport per a atenció mèdica especialitzada. Desgraciadament, molts no tenen segur social o no són atesos adequadament en les postes i hospitals de la ciutat.

• Micro-Empreses
  Amb la finalitat de possibilitar a les famílies amb més baixos recursos que puguin millorar el seu nivell de vida, s'estan atorgant micro-crèdits perquè puguin iniciar un petit negoci. La família només haurà de retornar el 75% del capital inicial i no es cobren interessos. Es pacta amb ells una quota mensual d'acord amb les seves possibilitats. Els diners de les quotes servirà per a finançar noves micro-empreses.

L’ADISJ és una Associació encara molt jove, però amb moltes idees i projectes per a treballar amb la població discapacitada del Districte de San Juan. Només seria necessari que rebés suport econòmic per a poder portar a terme una gran labor en pro de les persones amb discapacitat.