 |
 |
| Els cuys, són un àpat molt apreciat al Perú, i a l’espai agropecuàri de Nuevos Pasos els crien. Que monos!... nyac! a l’olla |
 |
 |
|
|
|
 |
 |
castellano |
 |
|
|
|
|
 |
 |
 |
EN CONSTRUCCIÓ
DISCULPEU LES MOLÈSTIES
|
|
|
 |
 |
 |
|
 |
 |
 |
 |
Situació de la ciutat d'Iquitos |
|
|
 |
 |
Iquitos es troba a la selva oriental del país. És la capital de la regió de Loreto i compta amb uns 420.000 habitants. Se situa a l’interior de la selva amazònica i les úniques vies d’accés són per avió o per via fluvial (de 3 a 6 dies en llanxa fins a la primera ciutat comunicada per via terrestre) |
 |
 |
 |
El clima d’Iquitos és càlid i humit, amb una temperatura mínima (nocturna) de 20ºC entre juny i juliol i una màxima de 36ºC els mesos de desembre a març. El nivell mitjà d’humitat és del 84%. Aquest clima propicia l’aparició de diverses malalties tropicals i/o infeccioses. El dengue i la malària es consideren malalties endèmiques.
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadistica i Informàtica (INEI), a la selva urbana (com és el cas d’Iquitos) la situació de pobresa arriba a la meitat de la població, el 29,3% és pobre i el 20,6% es troba en situació d’extrema pobresa.
|
Per a l'elaboració del mapa de la pobresa es van considerar cinc necessitats bàsiques insatisfetes:
- llars en habitatges amb característiques físiques inadequades
- llars en habitatges amb amuntegament
- llars en habitatges sense desguàs de cap tipus
- llars amb almenys un nen de 6 a 12 anys que no assistia a l'escola
- llars amb alta dependència econòmica
 |
|
 |
 |
| En aquestes condicions viuen la majoria de la població d’Iquitos |
|
Això és el “lavabo”, i està enmig del camí |
La majoria de les famílies no tenen satisfetes cap de les cinc necessitats bàsiques anteriorment descrites.
Quant als serveis, en el Districte de San Juan no existeixen ni instal•lacions d'aigua potable, ni clavegueram ni hi ha latrines. Les aigües residuals corren lliures pel carrer, en rases obertes.
Com en tot Perú, no hi ha un sistema sanitari universal i gratuït i la gran majoria de la població d’Iquitos no té accés als recursos mèdics i farmacològics.
L'alimentació és clarament deficient ja que no hi ha disponibles, a un preu assequible, productes com verdures i fruites variades. D'altra banda, les condicions higièniques dels aliments són deplorables: productes frescos com carn o peix es venen en desocupades a l'aire lliure, exposats a la calor (amb una temperatura de més de 30ºC) i altres agents contaminants. El plat habitual es compon d'arròs i plàtan.
Com ja s'ha dit, dengue i malària són malalties endèmiques i, en la majoria dels casos, no reben tractament. En ocasions, se subministren medicaments per a aquestes malalties en dones embarassades provocant greus lesions en el fetus. Malalties com meningitis i, fa uns anys, la poliomelitis, són freqüents en la població infantil. Picades de serp o taràntules també són habituals.
Com a conseqüència d'aquestes condicions, a Iquitos es troba una gran població de persones amb diferents tipus de discapacitats, sent els nens el grup més fràgil.
Esther, amb desnutrició severa. No ha pogut ser escolaritzada
per falta de recursos econòmics i pel seu estat de salut.
|
 |
 |
|
|
 |
 |
 |
|
 |
 |
 |
 |
Situació de les persones amb discapacitat |
|
|
 |
Els problemes més generalitzats de les persones amb discapacitat són:
- Falta d'informació, sensibilització i conscienciació de les famílies i de la societat en general, respecte a la discapacitat.
- Situacions de pobresa i extrema pobresa, en ocasions agreujades o provocades per les despeses que suposa tenir un nen o un adult discapacitat.
- Poc estimulats, amb la qual cosa la discapacitat es fa molt major i ells són més dependents. Aquest problema és especialment greu en els nens amb afectacions lleus que, amb el tractament i estimulació adequats, podrien dur una vida autònoma i relativament normalitzada.
- Sense treball ja que pràcticament ningú contracta a una persona discapacitada, encara que poden realitzar moltes tasques.
- Mancats d'atenció mèdica i farmacològica el que agreuja els símptomes de la seva malaltia i arriben, fins i tot, a la mort (sobretot, nens amb convulsions).
Davant les situacions descrites, CEBE 9 d'octubre, juntament amb l'assessorament i el suport tècnic i econòmic de l'ONG MOSAIC, ha iniciat una sèrie d'intervencions per a millorar el nivell de vida de les persones amb discapacitat, especialment, dels nens.
En Fabio i el seu germà La falta d'informació fa que molts nens amb discapacitat quedin pràcticament reclosos en a casa seva, sense estimulació i freturoses de relacions socials
|
 |
 |
|
|
 |
 |
- Projecte de transport escolar
|
Es disposa 2 motocars que realitzen el transport de 16 nens amb discapacitat dels seus domicilis al Centre Educatiu Especial 9 d'Octubre. Es tracta d'un projecte autosostenible. Els motocars són conduïts per xofers professionals que, posteriorment, treballen com taxistes. Amb els diners de la fira es paguen les despeses derivades del manteniment dels motocars i s'espera un petit superàvit que serà reinvertit en les persones amb discapacitat.
|
 |
 |
-
Útils escolars
S'ha contactat amb una església evangèlica de Lima que realitzarà campanyes anuals de recollida d'útils escolars per als nens discapacitats. Els enviaments dels útils es realitzaran a través de la FAP (Forces Aèries del Perú), amb la qual cosa no serà necessària cap inversió.
-
Rehabilitació
S'ha coordinat amb la Clínica San Juan de Dios perquè almenys 4 nens rebin la seva teràpia. S'han escollit 4 nens que, previsiblement, podran ser autònoms si reben la rehabilitació adequada. Les famílies pagaran 1 sessió a la setmana. Les altres sessions i la mobilitat correran a càrrec de l’ADISJ.
- Rehabilitació a domicili
|
Les teràpies a San Juan de Dios són molt costoses i, desgraciadament, no poden donar-se a la majoria dels nens. Per això, una fisioterapeuta, voluntària de l'ONG MOSAIC, ha realitzat la valoració física dels nens discapacitats. Valora la situació del nens i li ensenya als pares exercicis senzills per a realitzar cada dia en la casa. Aquesta teràpia, realitzada pels propis pares, millora considerablement l'estat físic i psíquic del nen.
La ADISJ realitza el seguiment per a comprovar que els pares no es deixen de fer les seves teràpies.
|
 |
 |
-
Escola de pares
Els pares no reben molta informació sobre les discapacitats. És necessària tota una labor de formació i sensibilització en diversos temes relacionats amb la discapacitat. També és bàsica la formació en aspectes de salut i evolució del nen.
S'estan organitzant Escoles de Pares per a donar més informació als pares i per a conscienciejar-los que un nen discapacitat també pot aprendre a fer moltes coses si se li ensenya amb perseverança i paciència.
També es faran xerrades als adults discapacitats per a millorar el seu estat físic.
- Campanyes de sensibilizació
|
S'ha realitzat una capacitació al personal dels centres de salut sobre discapacitats. Si les famílies rebessin una major informació per part de les postes mèdiques, es podria millorar l'atenció i estimulació dels nens discapacitats i així millorar els nivells d'autonomia i de qualitat de vida dels nens.
|
 |
 |
|
|
|
 |
 |
La ADISJ té clar que això és només un inici, queda molt treball per fer, per a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat del Districte de San Juan:
- Creació i consolidació de l'equip professional de l’ADISJ
Totes les actuacions s'han realitzat gràcies al treball voluntari i desinteressat de persones discapacitades o pares i mares de nens discapacitats. Per a poder seguir avançant és imprescindible un equip professional estable.
- Local
L’ADISJ encara no disposa d'un local on poder reunir-se o on treballi l'equip professional. De moment, ens reunim a les cases dels socis. Seria important aconseguir un local on poder treballar i en el qual desenvolupar altres projectes (un CEO, un ciber, tallers, les escoles de pares, etc.).
- Creació d'un CEO per a joves amb discapacitat
A través de la Municipalidad de San Juan s'està gestionant la donació de 20 computadores. El desig de la ADISJ és organitzar un CEO perquè els joves discapacitats puguin capacitar-se en computació amb l'objectiu de tenir més possibilitats a l'hora d'aconseguir una feina.
Més endavant, es planteja també crear un ciber, amb preus reduïts per a les persones amb discapacitat. Els beneficis s'invertirien en el manteniment de les computadores i en programes socials per a persones amb discapacitat.
- Més mobilitat gratuïta per a l'escolarització en el CEE o per a rebre rehabilitació
Amb el projecte de Transport Escolar només podem donar atenció a 16 dels 55 censats. Seria necessari ampliar els mitjans per a mobilitat.
- Serveis d'ajuda mèdica i farmacològica
És bàsic poder facilitar medicaments gratuïts o semi-gratuïts als nens discapacitats. Especialment, medicacions per a les convulsions, principal motiu de mortalitat en aquesta població.
També es necessita suport per a atenció mèdica especialitzada. Desgraciadament, molts no tenen segur social o no són atesos adequadament en les postes i hospitals de la ciutat.
- Micro-Empreses
Amb la finalitat de possibilitar a les famílies amb més baixos recursos que puguin millorar el seu nivell de vida, s'estan atorgant micro-crèdits perquè puguin iniciar un petit negoci. La família només haurà de retornar el 75% del capital inicial i no es cobren interessos. Es pacta amb ells una quota mensual d'acord amb les seves possibilitats. Els diners de les quotes servirà per a finançar noves micro-empreses.
L’ADISJ és una Associació encara molt jove, però amb moltes idees i projectes per a treballar amb la població discapacitada del Districte de San Juan. Només seria necessari que rebés suport econòmic per a poder portar a terme una gran labor en pro de les persones amb discapacitat.
|
|
 |
|
|
|
|
 |
| MOSAIC és una ONG inscrita al Registre d'Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, amb el núm. 25729 |
 |
|
|